Trastorns Alimentaris

Trastorns Alimentaris

Anorèxia

"M'agradaria ser només boira perquè ningú pogués trobar-me"

Elias Canetti

Anorèxia

L'anorèxia es caracteritza per un rebuig a mantenir el pes corporal per sobre o en el pes mínim normal per edat i alçada. Les pacients (normalment noies joves) presenten un intens temor a engreixar-se tot i trobar-se per sota del pes normal. La pèrdua de pes s'aconsegueix per la reducció de la quantitat d'aliments ingerits o també mitjançant altres estratègies com excessiva activitat física, ús de laxants, vomitar els aliments ingerits, etc.

Principalment les noies tendeixen a percebre la realitat a través d'un prisma deformant que l'engrandeix tot, percebent el seu cos més inflat i amb una constant por al fracàs que les fa ser molt disciplinades als estudis o a la feina. Està present l'amenorrea (absència de menstruació) per la pèrdua de pes, o en nenes pre-púbers el retard de la primera menstruació per no haver aconseguit el pes necessari.

La teràpia breu estratègica preveu, des del primer moment, la recuperació del pes a través de maniobres que impliquen directament els pares per després afrontar els aspectes personals, socials i intrafamiliars de la pacient.

És una recerca de control que empresona la persona a través del menjar. En realitat, intenten controlar les seves emocions a través d'ell. És el seu "anestesiant emocional".

Bulímia i binge eating

" Si t'ho permets pots renunciar-hi , sinó serà irrenunciable "

G.Nardone

Bulímia i binge eating

La bulímia és un altre trastorn d'alimentació caracteritzat per una desenfrenada tendència a donar-se afartaments provocats per un plaer incontrolable a menjar i la conseqüent por a perdre el control. La restricció dels "aliments prohibits" durant els àpats porta a la necessitat de transgredir o de deixar-se portar sense control.

En conseqüència, solen tenir sobrepès o oscil·lar en el pes, pel que poden usar laxants i s'indueixen el vòmit on són vulnerables a desenvolupar el trastorn del vomiting que es descriurà més endavant. Sol estar associat a molta ansietat generada pel sentiment de culpa de la pèrdua de control i la insatisfacció corporal.

No és l'estómac el que busquen omplir, sinó un altre tipus de buit. Aquest buit interior que sentim tots quan estem desemparats, impotents, espantats, o quan no tenim una fita. Aquestes necessitats emocionals que regeixen el nostre estat ens impulsen a voler omplir aquest buit. Ho farem amb el menjar, alcohol o qualsevol altra substància. Però no podrem saciar la necessitat emocional durant molt de temps, pel que menjarem més, amb més freqüència, i en major quantitat.

Entrem així en un cercle viciós en el qual ens perdem. No veiem la sortida ni el camí alternatiu a seguir. Però hi ha un camí. Podem trobar diferents tipologies. Moltes vegades es detecta un estat d'ànim deprimit pel que el tractament no només es centrarà en restablir un sa equilibri alimentari sinó a intervenir sobre la manera de percebre i reaccionar davant els altres i davant el món.

Vomiting

"El veritable misteri és el que es veu i no allò invisible"

Oscar Wilde

Vomiting

Aquest trastorn funciona de manera totalment diferent als descrits anteriorment.

El trastorn de Vomiting no existeix en la literatura clàssica com una síndrome per se, sinó com a símptoma que pot estar present a l'anorèxia i a bulímia.

Donat el procés d'investigació-intervenció realitzat pel Centro di Terapia Strategica di Arezzo a Itàlia sobre milers de casos de trastorns alimentaris tractats amb èxit, es revela que aquest comportament de vomitar evoluciona d'un mer control del pes o pel sentiment de culpa de l'afartament, a una recerca del vòmit pel pur plaer de fer-ho, transformant el "menjar i vomitar" en un veritable ritual basat en el plaer.

En certs casos, la jove demana ajuda directament perquè vol recuperar altres sensacions plaents, però en altres, no li interessa eliminar el plaer de vomitar que ocupa tota la seva vida, és la família la que la porta a consulta.

Fòbies

"Les persones no neixen porugues, s'hi tornen"

G. Nardone

Fòbies

Una fòbia és la por exagerada i irracional davant d'una determinada situació o element.

A partir d'una experiència/vivència -que pot ser conscient o inconscient- la persona 'encasella' aquesta situació o un element (per exemple, les aranyes o els espais tancats) com una cosa perillosa. Resultat? Comença a evitar construint una por que no tenia.

Amb el pas del temps, la monofòbia es pot tornar cada vegada més invalidant, sobretot per la manera com la persona intenta solucionar el problema: evitant el que tem.

Evitant es van construint gradualment un problema més complex: fòbia generalitzada.

Es crea un cercle viciós: "Tinc por, així que evito, però evitant, creix la por".

Fòbia social

"La fragilitat declarada esdevé fortalesa"

Giorgio Nardone

Fòbia social

Aquesta és una problemàtica moderna que s'ha estructurat com a resultat de les múltiples i constants exigències què es veuen diàriament sotmeses les persones.

D'aquí neix una preocupació inicial (sana) que obliga a la persona a esforçar-se per donar el millor de si mateixa.

El problema es presenta quan es converteix en una obsessió: la por al fracàs. A partir d'aquest moment aquests pensaments es converteixen en una obsessió, que acaba per generar reaccions físiques (sudoració, coloració de la cara, tartamudeig ,etc) que la persona, per la mateixa preocupació que els altres se n'adonin, intenta controlar. És així com perd el control i amb aquest, la seguretat en si mateixa: "com més intento tenir el control, més el perdo".

Atacs de pànic (ansietat)

"Res ens enganya més que el nostre judici"

L. da Vinci.

Atacs de pànic (ansietat)

Quan una persona sent por, aquesta es manifesta en el cos físicament a través d'un augment de la sudoració, del ritme cardíac, tremolors i moviments estereotipats, entre d'altres. Tots aquests són signes sans i importants ja que alerten al cos perquè pugui reaccionar davant d'una situació que pot ser percebuda com a perillosa.

La por es torna un problema quan aquestes reaccions superen un cert límit i es transformen en terror i pànic. Això genera a la persona la sensació d'una pèrdua de control que creu que pot acabar en la mort.

A partir d'aquesta primera experiència, la persona comença a estar sempre en "estat d'alerta" davant la possibilitat que pugui tornar-se a presentar un altre atac de pànic. Això la porta a adoptar dues possibles 'solucions': evitar la situació en què es sent vulnerable a tenir un altre atac o si decideix afrontar aquesta situació, el seu intent és controlar les seves reaccions fisiològiques. Cau així en "l'excés de control que fa que perdi el control".

Fixacions obsessives

Una obsessió viscuda fins la sacietat s' anul·la pels seus propis excessos"

E.Cioran

Fixacions obsessives

Són persones extremadament rígides i aquesta rigidesa es manifesta en el seu constant intent per tenir el control sobre totes les coses.

La idea de voler i haver de controlar tot comença a generar angoixa i por.

Hi ha persones obsessives que tenen un control rígid sobre un determinat àmbit de la realitat, per exemple, l'ordre a la casa. Hi ha altres persones obsessives que tenen una idea fixa, com per exemple, pensar que seran uns fracassats a la feina.

En qualsevol cas, l'intent d'aquestes persones és el de no pensar en aquesta idea, caient en la paradoxa de "pensar en no pensar és ja pensar dues vegades".

Trastorns Obsessius-compulsius

"Tu mateix has excavat sota els teus peus l'abisme en el qual estàs ara"

G.Nardone

Trastorns Obsessius-compulsius

El problema d'aquestes persones és "el control massa ben controlat".

A diferència d'un obsessiu, la persona obsessiu-compulsiva actua, fa alguna cosa amb la finalitat de fer desaparèixer la seva idea.

Aquest 'fer' passa a ser el problema, que repetit en el temps, esdevé un ritual que crea a la persona una nova creença: "Si no faig el ritual, no desapareix la idea, no desapareix l'angoixa, aleshores haig de fer el ritual".

El parany, queda així construït.

Hipocondria

"Sóc com una titella trencada, sempre mirant amb els ulls cap a dins"

E Ciorán

Hipocondria

En alguns casos, la por és la de tenir una malaltia en un òrgan específic, d'altres, tenir qualsevol tipus de malaltia.

També en el cas d'una persona hipocondríaca, la por està davant d'una idea, en aquest cas, la de tenir qualsevol malaltia.

Sobre qualsevol d'aquestes idees, les persones hipocondríaques intenten controlar totes les sensacions i senyals del cos per assegurar que no hi hagi símptomes que puguin fer pensar que efectivament tenen alguna malaltia.

És així com tenir una sensació inicial que seria normal en qualsevol persona, acaba generant la idea de tenir qualsevol malaltia greu.

Dismorfofòbia (distorsió de la imatge corporal)

"Res és en excés, només el suficient"

Giorgio Nardone

Dismorfofòbia (distorsió de la imatge corporal)

La dismorfofòbia és un altre bon exemple de l'evolució que han tingut els trastorns amb els canvis que es presenten al món modern.

Igual que les persones obsessives, la dismorfofòbia sorgeix de la por a una idea: la idea obsessiva de la pròpia aparença física.

A partir d'aquesta idea, la persona busca corregir tot el que, segons ella, està malament a la seva aparença. Acudeix llavors a la cirurgia estètica.

El problema és que després de cada cirurgia, troba que encara hi ha coses que ha de corregir. Comença sent un gra de sorra al cim d'una muntanya, que al moment d'arribar a la part més baixa, s'ha convertit en un allau.

Presumpte psicosi/ presumpte autisme

"El rètol és el que crea la malaltia"

Nardone & Portelli

Presumpte psicosi/ presumpte autisme

Des de la Teràpia Breu Estratègica, s'utilitza la paraula 'presumpte', ja que suposar des d'un principi que un pacient és psicòtic, es torna una profecia que s'acaba complint. Tant el pacient com les persones que l'envolten queden atrapats a la sensació d'impotència, d'impossibilitat del canvi.

El primer pas en aquest tractament és acceptar la realitat distorsionada del consultant com si fos real per tal de mostrar que es comprèn el seu patiment.

A l'entrar al "deliri" del pacient, és possible, des de dins, introduir alguns dubtes on el consultant considera com absolut.

D'aquesta manera, es poden desmuntar algunes creences sense ser agressius, per contra, comprenent el seu sofriment i la realitat que està vivint.

En el cas de l'autisme, es pot deure només a un retard maduratiu de la persona i no ésser un autisme pur.

Paranoia

"D'un gra de sorra, es construeix una muntanya sota la qual queda sepultat"

G. Nardone

Paranoia

Són persones que no reconeixen tenir un problema, així que arriben a consulta convençudes que són els altres els que estan equivocats. Tots estan en contra seu.

A causa d'això, estan enfurismades contra el món i carreguen amb si molta ràbia, ràbia que a vegades manifesten (p.ex reclamen, es barallen, són agressius, tenen reaccions aparentment desproporcionades, etc.) i en ocasions, carreguen també amb si mateixos. En el segon cas, són persones en aparença amargades, parlen poc i manifesten un gran ressentiment amb els altres.

La persona voldria modificar als altres perquè no es corresponen al que la persona vol i espera dels altres.

Depressió

"No hi ha nit, per llarga que sigui, que no trobi el dia"

W. Shakespeare

Depressió

A menys que hi hagi un origen físic, fisiològic, des de la Teràpia Breu Estratègica, la depressió no és una condició de la persona sinó la conseqüència d'alguna cosa (una pèrdua, una frustració molt gran, un esdeveniment traumàtic, etc.).

En aquest sentit les persones no són persones deprimides, sinó que estan deprimides.

Una persona en estat depressiu és la persona que està sempre esperant: esperant de si mateix, dels altres i del món.

La renúncia i la victimització estan sempre presents en aquestes persones.

Una persona en aquest estat esdevé molt sola ja que les persones del seu voltant s'avorreixen de la posició de víctima, d'estar sempre lamentant-se per totes les desgràcies que li passen. Aquesta reacció dels altres és, per a la persona depressiva, una confirmació de les desgràcies que viu, sense adonar-se que és la persona mateixa la que ha construït aquesta realitat.

Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT)

"Res fixa una cosa amb prou intensitat a la memòria com el desig d'oblidar-la"

Michael de Montaigne

Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT)

La paraula grega TRAUMA significa FERIDA.

En altres paraules, el trauma es pot definir com "una experiència emocional correctiva" negativa, que introdueix un canvi "catastròfic" a la vida d'una persona, obrint una esquerda en el seu sentit de realitat i en el seu equilibri personal.

Desenvolupar un trastorn depèn de com la persona reacciona al moment d'afrontar l'esdeveniment traumàtic, en altres paraules, de les seves "coping reactions".

El que distingeix les persones que desenvolupen un Trastorn d'Estrès Posttraumàtic d'aquelles que no i que simplement manifesten un estrès temporal, és que les primeres organitzen la seva vida sencera al voltant del trauma.

El passat no es pot canviar, es pot canviar l'efecte que té sobre el present.

Borderline

"Sóc com un riu desbocat que arrossega el que troba al seu pas."

Anònim

Borderline

El trastorn Borderline (límitrofre, fronterer) de personalitat es caracteritza perquè el subjecte viu relacions interpersonals conflictives, estats d'ànim inestables (fins i tot dins el mateix dia poden experimentar diferents estats emocionals), senten massa intensament les seves emocions. Els canvis de caràcter es produeixen bruscament, amb manca de justificació.

Pateixen de disfòria, la qual es caracteritza per sentiments variats d'ira, ansietat, depressió, desesperació, gelosia i odi cap a ells mateixos. Aquestes persones solen acudir a l'abús de substàncies i comportaments autodestructius per intentar mantenir aquestes emocions intolerables sota control. Són extremadament impulsius, solen danyar-se a si mateixos endinsant-se en una sèrie de conductes abusives, ja sigui amb despeses excessives, sexe compulsiu, trastorns alimentaris...

Des de la teràpia breu comencem a tractar des del problema més invalidant al menys invalidant per a la persona, ja que, habitualmentm solen presentar una gran multitud i diversitat de problemes.

Dependències (Adiccions)

"El límit d'un plaer és un plaer més gran"

G. Nardone

Dependències (Adiccions)

L'addicció és una compulsió basada en el plaer. En primer lloc, cal tractar la dependència física i acompanyar-la de sessions de teràpia. El perfil dels pacients ha canviat els últims anys. El consumidor de drogues amb un llarg historial de policonsum, amb malalties associades, sense nivell cultural, sense ocupació laboral i marginal, ja no és majoritari. Es presenten perfils més variats.

La intenció és motivar un individu a començar a fer alguna cosa sobre l'abús de substàncies. No és un substitut per a usuaris amb un nivell alt de dependència. La fita final és la de reduir el dany que pot causar l'ús continuat de substàncies i proveir als pacients d'eines per canviar actituds bàsiques i gestionar una varietat de problemes subjacents.

El contingut de les intervencions variarà depenent del tipus de substància, la severitat del problema i el resultat desitjat.

Disfuncions Sexuals (masculins i femenins)

"Ningú pot viure sense plaer"

Santo Tomás de Aquino

 Disfuncions Sexuals (masculins i femenins)

El problema sorgeix quan la ment conscient comença a controlar un procés natural i espontani i no s'aconsegueix sentir plaer. Són persones fonamentalment insatisfetes. Generalment, intenten buscar el plaer i per buscar voluntàriament no el troben o se'l neguen per la por a perdre el control i deixar-se emportar per ell. Per tant, prefereixen renunciar al plaer completament.

Cal descartar causes físiques o si es consumeixen estupefaents o fàrmacs.

  • Femenins:
  • - Trastorn del desig sexual
  • - Trastorn de l'excitació sexual
  • - Trastorn de l'orgasme (anorgàsmia)
  • - Trastorn del dolor sexual (vaginisme i dispaurènia)

  • Masculins:
  • - Trastorn del desig sexual
  • - Trastorn de l'excitació sexual (trastorn de la erecció, impotència)
  • - Trastorn de l' orgasme (ejaculació precoç i retardada)
  • - Trastorn del dolor sexual

Gelosia

"Qui cerca troba"

Sòfocles

Gelosia

La gelosia excessiva ('patològica'), pot estructurar-se i construir-se arràn:

- D'un canvi a la vida de la parella, a la vida pròpia, la intervenció quirúrgica de la parella, un canvi de feina, un ascens laboral, etc.

- D' invertir tot de si mateix en la relació de parella. Per aquest motiu, la persona no té res més a la seva vida.

Qualsevol persona que inverteix tot en una sola cosa, arribarà al moment de "la bogeria", ja que en aquest moment s'adonarà que no té res més i si perd la única cosa que té, ho perd tot.

Són persones a les que la por i la constant inseguretat de perdre l'altre/a, les porta a construir una profecia que s'acaba complint: el/la perden.

Dubte patològic

"El dubte és el motor del coneixement. És també el trampolí a l'obsessió"

G. Nardone

Dubte patològic

Aquestes persones senten una forta desesperació generada per les preguntes mentals que s'estan fent constantment.

Són preguntes sense una única resposta sent aquest el motiu principal pel qual les persones intenten respondre-les. Tenen la il·lusió que trobaran una única resposta sense adonar-se'n que aquestes respostes són les que augmenten la cadena infinita de pregunta - resposta, pregunta - resposta, pregunta - resposta, pregunta -resposta...

El dubte provoca la recerca d'una resposta mitjançant els criteris d'un procediment racional, que resulta incapaç de resoldre els dubtes. Aquesta disputa entre qüestions irresolubles i respostes que no aconsegueixen tranquil·litzar provoquen un laberint mental capaç de generar, com en els casos anteriors, un patiment extrem.

De nou estem davant d'una perillosa trampa, la de tractar de cercar respostes correctes a preguntes incorrectes.

Altres

Si sents algun tipus de malestar encara que no coincideixi estrictament amb alguna de les dificultats anteriorment comentades, consulta'm. Les persones formem part d'un contínuum i no encaixem en categories tancades.